#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

FISIOTERÀPIA

Santeugini i l'aventura belga
27-11-2013 10:00 per Eduard Sogues Etiquetes: Santeugini, Espanyol B, Fisioteràpia
Imagen no disponible


Santeugini s'ha unit al projecte de 'Tintín' Márquez a Bèlgica // KAS Eupen

 

 

 

La primera pregunta és obligada Xavi. Per què Bèlgica?

Bé, realment estic a Bèlgica perquè ha sortit això, jo no buscava en cap país en concret.

 

I, doncs, com va sorgir aquesta oferta de feina?

La oferta em va arribar a través d'un metge, el Dr. Mauri, que coneixia de la meva etapa al R.C.D. Espanyol. Ell m'ho va oferir.

 

Ha estat fàcil l'adaptació a aquest país?

Al principi sents enyorança, però actualment és una mica més fàcil que abans gràcies a les noves tecnologies. Tinc molt contacte amb la família i els amics, gairebé cada dia parlem, tot i això la distància hi és. En general m'he adaptat bastant bé i diria que ha estat més fàcil del que em pensava. Bèlgica és un país bastant semblant al nostre, tot i que les costums són ben diferents.

 

A Bèlgica s'hi parlen diversos idiomes. Quants se’n parlen en el club?

Es parlen uns quants idiomes; els que més s'utilitzen són l'alemany, el francès, el català i el castellà, però encara se'n parlen més.

 

Català i castellà? En el KAS Eupen hi ha altres membres dins l'staff tècnic que no siguin belgues, doncs.

Sí, de fet l'staff tècnic està format íntegrament per espanyols: l'entrenador, Tintín Márquez, el segon, el preparador físic i l'entrenador de porters. D'altra banda, l'staff mèdic el formem un metge i un fisioterapeuta belgues i un altre metge i jo que som catalans.

 

La comunicació amb els altres membres de l'staff tècnic i mèdic no deu ser complicada, però i amb els jugadors?

No, entre els de l'staff tècnic parlem en català i amb el metge i l'altre fisioterapeuta parlo francès i anglès. Amb els jugadors tampoc és gaire difícil, molts són africans, que parlen francès, i també tenim a dos espanyols a la plantilla. Així que la comunicació no és un problema.

 

 


Fotografia oficial de la temporada 2013-2014 de Xavier Santeugini per al KAS Eupen // KAS Eupen

 

 

 

L'estructura de l'staff tècnic és igual que aquí?

Sí, no crec que això variï gaire enlloc, però nosaltres tenim l'afegit que tots som espanyols, així que l'estructura és com la que tots coneixem.

 

És molt diferent l'estil d'entrenament de Bèlgica que el nostre? S'ha adaptat l'staff tècnic a la manera de treballar belga?

Abans es tenia molt en compte i es practicava molt l'estratègia, ara, amb en Tintín, s'intenta treballar sempre amb pilota, així que, en resposta, jo diria que s'està intentant introduir un estil més semblant al de Catalunya. També és cert que som un staff atípic en la lliga i, al provenir tots de la mateixa escola, no hi ha diferències a l'hora d'entendre o, millor dit, de definir l'estil de joc que es vol que tingui l'equip.

 

Actualment molts professionals del món del futbol emigren del nostre país. Penses que l'èxit actual del futbol espanyol facilita la promoció d'aquests professionals?

En part sí. El bon moment del futbol a nivell nacional fa que la gent busqui en el nostre país, però això també té una altra lectura i és que l'exigència també és més alta. Per exemple, aquesta temporada hi havia tres entrenadors espanyols a la lliga dels quals a hores d'ara només en queda un, el nostre.

 

Explica'ns una mica el projecte del que formes part.

El projecte comença amb en Josep Colomé, que té la idea de crear una escola de talents del futbol a l'Àfrica. Va oferir-ho a diversos equips, entre ells el Barça, però consideraven que era massa car per poder dur-ho a terme. El Barça va posar-lo en contacte amb l'Emir de Qatar que és qui finalment posa els diners necessaris. Així és, a grans trets, com es va crear Aspire Football Dreams. Amb l'objectiu de promocionar jugadors africans en equips importants d'Europa.

 

Un cop les acadèmies de Senegal i Qatar comencen a funcionar s'adonen que als jugadors els hi falta una mica de nivell per poder jugar i competir a Europa, així que busquen un equip que els pugui oferir la possibilitat de completar la seva formació en aquest continent. La permissivitat de la lliga belga per poder tenir en plantilla a jugadors estrangers és un dels motius pels quals es decideixen a buscar en aquest país; la norma a Bèlgica és que hi ha d'haver un mínim de sis jugadors nacionals a la convocatòria, però no cal que juguin simultàniament, de fet es pot fer una alineació sense que cap jugador belga en formi part.

 

Finalment, el KAS Eupen va ser l'equip escollit; el club estava a punt de desaparèixer i el xeic el va comprar ara fa un any i mig. L'objectiu és el de seguir formant els jugadors que arriben de les escoles africana i qatariana per tal de que aquests acabin fitxant per equips dels grans d'Europa.

 

Tornant a l'equip i a com està sent la teva experiència a l'Eupen, quina és la dinàmica de treball dins l'equip? Com és el teu dia a dia?

En un dia normal, que no sigui l'endemà de partit, ens reunim tots per esmorzar junts a la ciutat esportiva, tenim un quart d'hora per fer-ho i, tot seguit, mentre els jugadors es canvien comencem a fer el treball previ a l'entrenament; tapes, treball preventiu de lesions, etc. L'entrenament s'inicia a les 11:30, fa poc que l'hem endarrerit degut al fred, ja que quan no en fa tant aquest comença a les 10:30, i acostuma a tenir una durada d'una hora i mitja o dues. Un cop acaba l'entrenament fem sessions d'estiraments, tractaments de possibles sobrecàrregues musculars, treball preventiu, etc. és a dir, ens ocupem de les incidències que hagin pogut aparèixer durant la pràctica esportiva. Llavors, quan ja hem acabat tots, ens tornem a reunir per dinar plegats. Normalment les tardes les tenim lliures, així que això és tot.

 

Normalment no treballes a les tardes, doncs?

No, excepte quan es programa una doble sessió d'entrenament o bé si s'ha de fer el tractament d'alguna lesió dels jugadors. En aquest últim cas em poso d'acord amb el jugador i quedem al camp per mirar de recuperar-lo el més aviat possible.

 

Quines són les lesions que et trobes més habitualment?

Les que ens trobem més sovint són les que es produeixen per “accident” durant el partit, com poden ser els traumatismes o els esquinços. Normalment no tenim gaires lesions musculars, ja que intentem fer un treball preventiu individualitzat durant tota la temporada i, d'aquesta manera, evitar aquest tipus de patologies.

 

Creus que les diferències a nivell climàtic, d'alimentació i de manera de jugar, entre d'altres, influeixen en els tipus de lesió que et podries trobar?

És evident que tots aquests factors que anomenes poden influir a l'hora de provocar alguna lesió, com per exemple les patologies musculars. D'altra banda, no tenen gaire a veure amb les que ens trobem més sovint, les que et comentava anteriorment.

Per tal de que tots aquests elements no ens facin gaire la guitza estem molt a sobre dels jugadors mitjançant el treball preventiu, creiem que és una part fonamental de la planificació de la temporada en general i de cada entrenament en particular.

 

En el moment en que es produeix una lesió, quin és el protocol a seguir? Qui decideix quin serà el tractament d'aquesta lesió?

Sempre que hi ha una lesió el jugador s'adreça al metge i, posteriorment, l'atenem el meu company o jo. Normalment el metge és qui decideix què s'ha de fer, però sempre ens demana la nostra opinió i ens deixa fer i desfer segons quin sigui el nostre criteri.

Per a que quedi una mica més clar podríem dir que el metge és qui diagnostica la lesió i el que marca les previsions i les pautes de treball, mentre que els fisioterapeutes decidim quin és el tractament que seguirem en cada fase de l'evolució de la lesió.

 

La recuperació/rehabilitació es fa únicament fora del camp, és a dir a la llitera, o també  sobre el terreny de joc? Treballes coordinat amb el preparador físic?

Depenent de la lesió la recuperació es fa d'una manera o d'una altra, però, a grans trets, podríem dir que tant es fa una cosa com una altra. En general dividim el període de recuperació en dues fases: en la primera el tractament de la lesió es realitza gairebé exclusivament a la llitera, mentre que la segona combina el treball en la sala de recuperació i el treball en el camp.

Pel que fa a això que em preguntes sobre la coordinació amb el preparador físic, que a més és recuperador de l'esport, haig de dir que és molt important treballar conjuntament i seguint els mateixos objectius tant a curt com a llarg termini. Per tal que això rutlli és vital la comunicació. Així, i en especial durant la segona fase del tractament, parlem molt i completem un la feina de l'altre.

 

Com és considerada la figura del fisioterapeuta dins l'staff mèdic d'un equip a Bèlgica? Creus que els fisioterapeutes estan més ben valorats que a Espanya?

Personalment penso que tant a un país com a l'altre estem considerats igual si fa no fa. A nivell de l'esport professional no hi ha gaire diferència, tothom sap de la importància del fisioterapeuta i quin és el seu camp d'actuació. Probablement l'únic que varia és la confiança que es diposita en nosaltres, però això pot variar d'un club a un altre més que d'un país a un altre.

 

En la teva presentació hem dit que ets fisioterapeuta i osteòpata; les dues professions requereixen una continua formació i actualització del professional. Estàs estudiant o refrescant els coneixements que ja tens?

Actualment en tinc suficient amb estudiar l'alemany, que ja és prou difícil. El que sí que fem amb els altres membres de l'staff mèdic es reunir-nos cada quinze dies i fer un col·loqui entre els quatre; entre tots decidim el proper tema a tractar. Tots busquem informació i un fa una mena de presentació i exposa el seu parer als demés i després ho comentem entre nosaltres. Penso que és una bona manera de mantenir-te al dia i a més, fem cohesió de grup. Ho recomano, de veritat.

 

 

Una entrevista de @esogues




DESTACAT

Santeugini i l'aventura belga 27-11-2013 10:00 per Eduard Sogues
¿Seguiré sometiéndome a reconocimientos médicos? 24-04-2013 12:30 per Raquel Blasco
Patologies tendinoses: tendinopatia aquíl·lea (I) 09-04-2013 23:30 per Eduard Sogues
Los reconocimientos médicos exigidos por la FCF 13-03-2013 11:00 per Raquel Blasco
Los reconocimientos médicos 07-03-2013 11:45 per Raquel Blasco







GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea