#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

FORMACIÓ

Animar a l'�rbitre
14-05-2014 15:30 per Futboldinamico Etiquetes: formaci�, pares, nens, futbol, entrenaments
Imagen no disponible

 

 

Recentment, vaig tenir l'oportunitat de presenciar com un ex-alumne desenvolupava la seva tasca. La sensació va ser rara. Poc convencional. El resultat i el joc desplegat per tots dos equips passaven a un segon pla. Jo em sentia una mica com ell, imparcial, sense prendre partit per cap dels dos conjunts.

 

 

I és que ha de ser difícil impartir justícia sobre el terreny de joc quan el teu millor premi és passar desapercebut. Desapercebut en qualsevol partit, en un de futbol base, amb la gent del barri i els pares o en un professional, amb els grans jugadors que copen les portades de la premsa esportiva.

 



Molts entrenadors tenen l'obsessió de sortir a guanyar cada partit i molts pares l'ambició que els seus fills els ajudin a sortir de pobres. L'àrbitre no té afició, ens oblidem que ell és el que persegueix la fi més noble: encertar en les seves decisions per tenir un partit tranquil i que els jugadors acabin tant en l'àmbit físic com en el psicològic o emocional.

 



Si el partit és complicat, els seus pares es converteixen en improvisats guardaespatlles que tracten de protegir-lo de descerebrats que el culpabilitzen del mal resultat del seu equip. Com bé va dir José Ignacio Martínez, entrenador del Valladolid: "Els àrbitres també tenen família", uns fans incondicionals que es sacrifiquen cada cap de setmana per fer realitat el somni del seu fill i custodien la caseta arbitral per defensar-lo mentre està tancat a la mercè d'una multitud enfuriada.

 



En acabar el partit el noi em comentava que, sincerament, coses bones en aquesta professió hi ha poques. Que preval la il·lusió per progressar com a àrbitre de futbol, el plaure de poder gaudir del joc des de tan a prop, sense oblidar mai que està treballant i tenir l'oportunitat de donar pautes i reglar el comportament dels joves futbolistes des d'edats primerenques.

 



Malgrat les agressions i amenaces es mostra decidit a tirar endavant. Aquesta actitud manifesta un gran amor pel futbol. En veritat li admiro, perquè la solitud de l'àrbitre és encara major que la del mestre a l'aula i el respecte per la seva persona i el seu treball és molt menor. Tractar de posar ordre en un terreny de joc i mantenir la calma quan tots estan nerviosos és molt difícil.

 



La reflexió que hem de fer és profunda i qüestionar-nos que falla en el nostre sistema perquè vegem a persones que agredeixen i donen la culpa a l'àrbitre per errors o per estar descontents amb el resultat. Si dubtéssim de l'honestedat i la imparcialitat dels àrbitres, no tindria sentit realitzar partits de futbol.

 



Els agents externs es poden estalviar els insults, ja que l'única cosa que fan és donar mal exemple. No s'adonen que actuen encegats per la ira i que estan fent mal al que més volen, els seus fills. Els protagonistes del joc són els jugadors; deixem-los jugar.

 

 

 

És un article de www.futboldinamico.com




DESTACAT

Salvats pel futbol? 07-07-2014 16:30 per Futboldinamico
Animar a l'�rbitre 14-05-2014 15:30 per Futboldinamico
El contrapoder dels nous agents socials 08-04-2014 16:30 per Futboldinamico
Cinc consells per tractar els nens 20-03-2014 10:00 per Futboldinamico
R�dio-M�ster o Entrenador-Est�tua 04-03-2014 16:30 per Futboldinamico







GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea