#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text Gaudir del camí
05-11-2013 08:30 per Alberto Edjogo-Owono

 

El futbol, a vegades, és l'única via de 'distracció'. A la imatge, nens de Somàlia jugant // JOSÉ CENDÓN

 

 

Dissabte passat, sobre la gespa del Camp Nou, hi havia futbolistes per més de mil milions d’euros de valor de mercat. Per fer-nos una idea: el sou mensual d’un milió de ‘mileuristes’. Una bogeria absoluta. El partit es va jugar a les sis de la tarda, per tal de satisfer l’immens mercat asiàtic. Precisament per això, per l’atenció mundial que generen, els protagonistes del Clàssic entre Barça i Real Madrid cobren sous estratosfèrics i els fitxatges es paguen a preus gairebé immorals.

 

 

Molts partits arreu del #futbolcat van haver de variar el seu horari normal per no coincidir amb un dels esdeveniments esportius amb més repercussió arreu del planeta.

 

 

 

Quan ets nen i amb prou feines et saps fer el nus de les sabates, només penses en passar-ho bé. ‘Jo de gran seré un gran futbolista’ dius quan algun adult et pregunta. Fins i tot t’enfades si algú ho posa en dubte.

 

 

Molts dels jugadors del #futbolcat han coincidit amb algunes de les grans estrelles mundials al terreny de joc en categories inferiors. I, fins i tot, dins el mateix vestidor.

 

 

“La realitat, però, diu que per cada jugador que arriba a l’èlit del futbol, n’hi ha milers que es queden pel camí”, argumenten els més pragmàtics. És cert que només els escollits esdevenen grans figures, però penso que no haver arribat a jugar a Primera Divisió no és cap fracàs per algú que porta anys esforçant-se fent el que més li agrada.

 

 

 

El futbol, sigui la categoria que sigui, requereix muntanyes de dedicació. A més dels entrenaments, les hores de descans, la convivència amb els companys, les voltes que li dónes a aquell control que has fet massa llarg, o a aquella passada que has donat amb poc avantatge a l’extrem de banda dreta. Un munt d’hores que tenen el seu reflexe en noranta minuts el cap de setmana, en el cas dels titulars indiscutibles.

 

 

Es pot dir que els noranta minutsdel partit són un percentatge petit sobre tota la dedicació setmanal. Per tant, és impossible jugar al futbol si no gaudeixes del camí. L’entrenador t’escridassa per una mala decisió i sents la temptació de queixar-te, però no ho fas. Has entrenat bé durant la setmana i diumenge ets a la graderia. Et promets que no tornes, però dimarts ets allà i treus la ràbia fent un gran entrenament. Si tens la sort de guanyar alguns calers per pagar la benzina i les botes, et pots sentir afortunat si te’ls mantenen.

 

 

 

No et pares a pensar que podries ser tu qui jugués un gran partit i ser reconegut fins i tot al mercat asiàtic. Penses que la teva Champions League passa pel Guinardó, el Joan Baptista Milà o el Municipal de Tortosa. Senzillament, segueixes al #futbolcat perquè t’agrada competir, descarregar adrenalina durant els partits, intentar millorar en cada entrenament i saber que formes part d’un grup de gent que té un objectiu comú.

 

 

 

Moltes vegades ens obsessionem amb assolir l’objectiu sense tenir en compte les circumstàncies. No ens adonem que, l’autèntic èxit és esforçar-se al màxim i, sobre tot, gaudir del camí.

 

 

 

@albertoowono

 









GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea