#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text El somriure del visitant
13-02-2014 09:30 per

 

La Torcida Europa i la Penya al Hueco, agermanades en el derbi del passat cap de setmana // TORCIDA EUROPA

 

 

 

Ja fa temps que tinc una idea ben clara al cap i que intento transmetre-la a la resta de gent… sense massa èxit de moment. Una visió personal sobre el futbol modern que abasta des dels emparellaments de la fase final de la Champions League fins als camps de terra (cada cop menys, per sort) de les categories més modestes. El factor camp cada vegada té menys pes. En una eliminatòria de Champions es diu que l’equip que juga la tornada a casa té avantatge.

 

 

Només per probabilitats, això no és cert. I és que, en cas d’arribar a la pròrroga després de 180 minuts, un gol visitant penalitza moltíssim, ja que el local en necessita dos per passar de ronda. Més enllà de les probabilitats, ens trobem que l’equip local, en cas d’haver de resoldre l’eliminatòria a casa, està obligat a portar el pes del partit. Cosa gens fácil avui dia.

 

 

Alguns esglaons per sota, al futbol terrenal, aquell que toca de peus a terra, també existeix aquesta tendència. Els equips que juguen com a locals es veuen en l’obligació moral de portar la iniciativa en el joc davant el seu públic. Avui dia, un equip de #3div5 #1cat o #2cat pot fer debutar quaranta jugadors durant una temporada tranquil·lament i fer una neteja exhaustiva de cara al següent exercici.

 

 

Aquesta variabilitat dins els equips fa molt difícil definir un estil de joc sòlid, adaptat a les característiques del camp propi. La falta de continuitat del gruix de jugadors i del cos tècnic fa gairebé impossible que un equip es torni un especialista jugant a casa.

 

 

Diumenge llegia una dada de Roger Sánchez demolidora: només una victòria local en la passada jornada a #3div5. Aquesta dada, que pot semblar casual, reforça encara més la meva teoria de que cada vegada costa més treure els partits endavant jugant com a local. Lògicament, els millors equips de cada categoria guanyen molts partits a casa pel fet de tenir més nivell que els seus rivals. Però altres equips, menys constants en el seu joc, troben en la seguretat defensiva i la sortida ràpida a l’espai el seu model de joc quan es desplacen a casa aliena.

 

 

Per tant, allò de mantenir la ‘mitja anglesa’ (guanyar a casa i empatar fora) o ‘fer bo el punt com a visitant la propera setmana guanyant a casa’ va perdent pes perquè, avui dia, amb les excepcions d’equips molt especialitzats, jugar a fora o fer-ho a camp propi no influeix tant en el resultat final. Cada vegada més es veuen futbolistes que, després d’un partit intens, surten del vestidor visitant amb un somriure.









GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea