#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text �s necessari opinar?
06-01-2013 15:55 per �ngel Garreta

Rebo un e-mail de GolCat. Em proposen ser columnista periòdic sobre futbol català al seu portal. No es tracta de cobrir res de forma periodística ni noticiable. L'interès és la meva opinió. El meu cervell, que té per costum imaginar escenaris paral·lels un xic surrealistes, em dibuixa en un instant com Pilar Rahola pontificant davant Josep Cuní. Això sí, salvant totes les distàncies (i gènere), és clar!.

 

És un món curiós el de les columnes d'opinió i, per extensió, els tertulians de ràdio i televisió. Tothom dóna per fet que, els ja adults, tenim una idea mitjanament formada sobre un conjunt general de coses i quan dubtem d'alguna, preguntem a la parella, els amics, la mare o gent coneguda per acabar-nos de decidir. No obstant, els opinadors públics, aquells que no són responsables de l'actualitat però deixen caure el seu punt de vista sobre els fets, han passat a ser una part vigent quan les notícies cauen una rere l'altre. Desconec si necessària.

 

Aquesta figura té de particular que no deixa mai indiferent. Amb l'opinador s'hi acostuma a estar d'acord o en desacord. Molt rara vegada se'l llegeix o escolta amb indiferència. La gent té opinadors predilectes i opinadors que cauen malament. Tots dos són molt buscats. El primer, per refermar les idees que un mateix té. El segon, per atacar-lo i contraposar-lo al nostre pensament. Qui té la responsabilitat de traslladar el que pensa al gran públic des d'una posició, no ho amaguem, de plena comoditat, corre el gran risc de creure's, com diria la clàssica dita, "més papista que el Papa". L'inconscient poder que dóna un blog, un portal, un diari, la televisió o els minuts de ràdio, es pot gestionar malament si qui opina creu que el que diu és l'únic punt de vista que serveix i la seva veritat, la que ha d'anar a missa.

 

És per això que es fa difícil opinar. Hi ha moltes maneres de traslladar el punt de vista propi al món. Cal ser curós en cada explicació del que passa pel cap d'un mateix?. De vegades hi ha qui aposta per trencar i ser contundent contra tot i tothom, com si fos necessari estar permanentment cabrejat fins i tot quan no passa res al voltant. Hi ha qui no posa en una balança els seus pensaments i els de la gent del voltant i tira milles com aquell qui té, al final del camí, un enemic a derrotar. Malauradament, l'opinador que, tot i els seus errors i la subjectivitat de les seves idees, intenta ser pragmàtic, no abunda. Això sí, quan cadascú trobem el nostre, és una petita gota d'aigua pura enmig d'un desert. De vegades dues.

 

Avui és dia de Reis. Dia de regals. Els tres homes misteriosos d'Orient han portat a GolCat un nou opinador. No sabria definir si en el meu cas això compta com a regal o com a carbó. El que si sabria dir és que la meva intenció serà donar el meu punt de vista de diferents temes esportius, contextuals o socials i, lògicament, tots vinculats d'alguna forma al #futbolcat. Entre el bàndol dels opinadors estimats i els odiats, de forma discreta intentaré passar pel camí del mig, tot i que segurament recolzant-me entre arbre i arbre d'una i altra banda. És inevitable.

 

Parlaré del que més ens agrada a tots els que entrem a GolCat. De la nostra passió en comú. Pot ser que no sigui necessària per a res la meva opinió, però serà de ben segur un autèntic plaer traslladar-la a tots vosaltres.









GolCat © copyright 2014  
Desenvolupat per QuintaLinea