#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text #futbolCAR
21-01-2013 10:00 per �ngel Garreta

Actualment fem servir la crisi com excusa per a tot. És cert, afecta. Afecta molt. A tot. No obstant, hi ha certes coses argumentades o justificades avui dia per la crisi que ja no rutllen bé des de fa temps. Anys, podriem dir. Una d'elles, la baixa assistència de públic als camps del futbol català. És cert que aquest factor, més enllà de l'econòmic, ha vingut marcat al llarg de les dècades per un canvi de concepció d'oci de la societat.

 

Abans, quan tot era en blanc i negre, les opcions d'esbarjo el cap de setmana eren més limitades. Tenir un cotxe per família -o dos- no era habitual. Tot i tenir-lo, segons quines escapadetes de cap de setmana o excursions d'un dia, era una tortura fer-les; les carreteres i autopistes no eren el que són ara. No existia internet ni altres ofertes d'oci. El futbol, el cinema i el teatre quedaven com a podi d'honor de l'entreteniment.

 

En ple 2013, tot s'ha diversificat i popularitzat. Hi ha mil coses a fer i durant totes les hores del dia. A més, si ens centrem en el futbol que és el tema que ens ocupa, el bipartidisme Barça-Madrid, com si no existís res més al món, s'ha menjat absolutament tot el pastís, i ara fins i tot sembla 'de classe pobre' anar a veure un partit de Segona A. No sigui que per veure'l ens quedi un mal gust al paladar. El nostre futbol més modest necessita altres camins per intentar recuperar el seu públic o, almenys, fidelitzar-lo una mica més enllà d'alguna promoció puntual.

 

Podriem proposar mil idees en paral·lel, campanyes, situacions imaginatives... però hauriem de començar pel preu. És una bogeria pagar 10 o 15€ per veure un espectacle que, en el millor dels casos, suposa un tercer o quart nivell real d'aquell esport (Segona B o Tercera). És com si per veure teatre amateur algú fes pagar la mateixa entrada que per veure el Cirque du Soleil. No s'aguanta per enlloc. Tot plegat encara té menys consistència si pensem en un factor important actualment: el relleu generacional. L'aficionat "de tota la vida" dels clubs modestos ja és vell i s'està morint any a any. És lògic, una simple llei de vida. Què fan els directius i responsables d'alts nivells del nostre humil futbol per arrossegar el jovent?

 

Alguns ja juguen positivament amb el calendari. Parlen d'horaris de matí o tarda, de dissabtes o diumenges, però gairebé cap junta directiva -hi ha honorables excepcions, és clar- pensa que hauria de començar pel preu. Un jovent massa mediatitzat pel Barça i el Madrid, distret en altres coses més aparentment divertides de fer, que ja costa convèncer per anar a veure 'futbol-pedra' (com deia carinyosament un amic meu) i que, en els actuals temps, segurament està a l'atur o amb una feina indignament precària, l'estem perdent. Aquest perfil social, o d'altres com els jubilats amb pocs recursos... pagaran tots ells 15 euros per seure sobre una freda grada de ciment en un camp desangelat i veure un 0-0 segurament sense cap estètica plàstica en el joc? Segur que no. 15 euros pot costar una obra de teatre de reconegut cartell -i amb oferta de descompte!-, però no un futbol de quarta categoria. Si li diem futbol 'amateur', també ho ha de ser en el preu.

 

Molts directius s'escandalitzen i es posen a la defensiva quan toques aquest tema. Es pregunten com pagaran l'àrbitre d'aquella jornada sense diners a la guixeta. Argumenten que, com tenen pocs socis, també necessiten fer caixa cada quinze dies per cobrir el pressupost. El problema que no veuen és que la que fan és justeta i ve acompanyada d'un trist panorama a les respectives tribunes. No és tan complicat de resoldre. Pures matemàtiques. Pensem per un segon... és preferible posar entrades a 15€ i tenir al camp 200 persones amb una caixa total de 3.000€ o bé posar un preu popular de 3€ i veure 1.000 espectadors, guanyant així els mateixos diners? I creieu-me quan us dic que no és pas impossible de fer. Parlo per experiència pròpia.

 

Col·locar, sovint i de forma mitjanament regular, un miler de persones en un camp de Segona B o Tercera és factible, però cal fer el pas i atrevir-se a donar-li un marge de temps i adaptació. Per fidelitzar el públic amb aquest nou i hipotètic preu econòmic, només cal complementar la decisió amb bones campanyes socials, escolars, de barri i, com no, dins el món virtual.

 

Això sí, cal tenir una junta que no faci allò de 'qui dia passa, any empeny'. Cal imaginació i per sobre de tot, convicció. Si no comencem a posar remei als desèrtics camps de futbol, quan ja no quedi ningú per gaudir del #futbolcat llavors sí que ens sortirà car a tots, molt car.









GolCat © copyright 2014  
Desenvolupat per QuintaLinea