Amb la crisi ho justifiquem tot. Bàsicament, el fet de no pagar certs serveis o pagar-los a menys valor (o a canvi de més hores de dedicació) que abans d'esclatar l'actual situació. Tot avui dia es fa per més hores a canvi de menys diners.

No obstant, hi ha entorns que mai han tingut el seu reconeixement i just preu, ni tan sols en època de vaques grasses. Parlo dels caps de premsa dels clubs del futbol català o en el seu defecte els webmasters i darrerament també administradors de xarxes socials. Una necessària tasca que acostuma a fer, tot a la vegada, una única persona en el 95% de les entitats.

Tots els aspectes d'un club són, en menor o major grau, recompensats econòmicament. Ningú fa res gratis. Des d'un secretariat d'oficines passant per una coordinació esportiva, sense deixar-nos monitors, entrenadors, alguns delegats de certes categories, jugadors, responsables de material, fisioterapeutes... tothom cobra. No és pas una crítica. Ha de ser així: fer una feina i cobrar-la. Alguns cobren fins i tot per viure d'això, altres ho tenen com un 'extra'.

També tenim els que els hi compensa simplement les molèsties i la despesa pròpia del desplaçament per viure la seva passió o professió. Poc o molt, tots veuen diners. I el cap de premsa o webmaster? Ah no, aquest ho fa perquè vol, perquè li agrada, per ajudar al club, perquè gestiona "això modern d'internet", que la majoria de juntes directives del nostre futbol pensen que s'actualitza fàcilment en mig minut amb un únic clic de ratolí i que, total, la feina és atendre un parell de trucades, enviar quatre comunicats i repartir alineacions al camp. 

Fer de cap de premsa, sobretot en categories on ja hi ha una presència mediàtica mínima, és (o hauria de ser) molt més que tot això. I sigui a molt gran volum de feina o a baix, el poc que sigui s'ha de pagar, com bé cobra un monitor per fer 2 horetes de classe amb els nens 2 dies a la setmana. Serà poc, però cobra aquestes hores. Llavors, per quin motiu no ha de cobrar el cap de premsa? No fa una feina com la resta d'àrees mencionades? No hi dedica, segons com, moltes més hores que algunes d'elles sumades? No és un punt de referència de l'entitat a nivell comunicatiu i de servei?

Per les seves mans passen no només cròniques i vestir una web amb una mínima presència estètica i informativa, sinó que en molts casos coordina i facilita la publicació d'agendes, horaris, plantilles, sancions, modificacions, notificacions, escrits oficials del club, incidències, etc. És a dir, funciona com un punt d'informació virtual, que descarrega feina d'oficines i facilita el contacte amb el club des del qualsevol racó del planeta.

Aquest fet, que hauria de tenir un alt preu -de vegades més preu que el que alegrement es paga per un bon rematador de gol- no és valorat en la majoria d'entitats. Pocs són els clubs que admeten que aquesta figura de les seves estructures ha de tenir el mateix reconeixement que la resta i valorar així la seva assignació econòmica en funció de la dimensió del club, entorn, nombre d'equips, activitats, prestigi, història i dedicació.

D'altra banda, però, cal felicitar aquest petit percentatge de clubs que sí que aposten decididament per això i entenen, que en ple segle XXI, la importància de la pròpia informació és essencial. Mitjançant aquesta feina -és una feina, no un 'divertimento'- es ven positivament el nom del club, crea més unió i bon nom al seu voltant i és, de vegades, igual d'important que guanyar un partit. Jo diria que més.