Les setmanes de vacances futbolístiques, a tocar // Erik Dan, extreta de Nómadas [ABC]

La temporada 2012/2013 està arribant a la seva fi. Estem expectants i il·lusionats amb les opcions d’aquells representants del #futbolcat que aspiren a ascendir de categoria. Assumim amb ressignació el descens de Balaguer, Vic i Júpiter a la #1cat. També fem travesses sobre quin equip (o equips) acompanyarà a Ascó i Cerdanyola a #3div. I, per descomptat, compartim l’angoixa dels equips que lluiten per mantenir la categoria i sobreviure. En definitiva,  tenim l’atenció ben repartida arreu del territori català i seguim amb atenció quin serà el desenllaç d’una temporada emocionant.

L’espectador o aficionat de qualsevol club pot pensar que, un cop acabada la temporada, toca descansar i despreocupar-se del futbol fins que la pilota torni a rodar. Res d’això. Un cop acaba la temporada, el jugador, després de fer balanç de la temporada a nivell col.lectiu i individual, es pregunta: I ara qué? Qué faré l’any que ve? 

El rendiment mostrat durant la fase de competició és el principal argument d’un futbolista. Però no és pas l’únic. Pots haver fet una molt bona temporada individualment, però els resultats col.lectius no han acompanyat. O una lesió t’ha impedit participar en la fase decisiva del campionat.

Potser la temporada ha estat globalment bona, però el club encara no ha pagat tres mensualitats pendents i preveu que l’any vinent la cosa no millorarà. És possible que et reclamin per a un equip de categoria superior, però les fluixes condicions que t’ofereixen et fan replantejar aquest salt qualitatiu. 

Els jugadors més veterans, els clàssics del #futbolcat, cada cop ho són més aviat. Abans s’assolia la veterania des dels trenta-tres anys en endavant. Avui dia, amb vint-i-sis, ja ets un dels pesos pesats al vestidors. I és que, donades les condicions econòmiques que s’ofereixen, els futbolistes més experimentats (generalment amb més responsabilitat a nivell familiar)  s’ho repensen dues vegades abans de jugar-se el físic pels camps de gespa artificial.

Si no tens clar el teu futur, truques als teus amics d’altres equips i els hi preguntes qué tal estan les coses per allà. Si es cobra al dia i si hi ha bon ambient al vestidor. Parles amb gent relacionada amb el futbol per deixar-li entreveure que has fet una gran temporada i que estàs obert a escoltar ofertes. Quan reps la típica trucada de Baraza, un clàssic quan es tracta de reubicar jugadors, li expliques la situació i li dius que estàs més motivat que mai. Vas a la platja i mires de reüll el mòbil, no sigui que et reclamin i no estiguis atent.

Estàs pendent de les baixes dels equips on podries encaixar i somrius quan veus que ja no continua un jugador que ocupa la teva posició al camp. Et queixes quan un altre futbolista fitxa per aquell equip on a tu t’agradaria anar. Dius que no estarà a l’alçada, que tu donaries més rendiment.

S’acaba la temporada i sorgeix una pregunta a la ment del futbolista: I ara què?