#FUTBOLCAT 24/7
24 HORES AL DIA, 7 DIES A LA SETMANA
Twitter Facebook YouTube YouTube

OPINIÓ

text Qui vol que arribi l'estiu?
25-09-2013 21:50 per

 Proves físiques realitzades als àrbitres // FCF

 

 

Dilluns, 8 de juliol. Quan fa dues setmanes escasses que vaig donar per acabats els entrenaments de la temporada 2012/2013, ja hi tornem a ser. Avui comença la pretemporada. “Ja s’han acabat les vacances? Ja em tornaràs a abandonar tres tardes per setmana?”, em pregunta mig de broma mig seriosament la meva xicota.

 

El calendari té marcat en vermell el 24 d’agost, el dia de les proves i no podem perdre el temps. N’hi ha que sense entrenar massa són capaços de superar-les. No és el meu cas. Cal preparar-se.

 

I és que ja fa anys que els estius han deixat de ser aquella època per descansar, per viure la vida. L’agost ja no és feixuc i mandrós ni el temps va a poc a poc (com canten Els Pets). Des de fa anys els estius són una gimcana amb dos focus: complir amb la parella, família i amics; però també entrenar i xiular amistosos.

 

Buscar escapades a Venècia (millor al juliol: que encara falta per les proves; i en cap de setmana, que així no perdo entrenaments); organitzar com passar uns dies a la Costa Brava sense que coincideixi amb els Històrics (no sigui que em designin una semifinal), i reduint al mínim la pèrdua d’entrenaments.

 

Aprofitar les vacances a la feina per quedar a les 8 del matí dels dilluns, dimarts i dijous d’agost amb el Víctor, el Juanma i el Twenty per anar a entrenar. Mentre fem sèries a la pista d’atletisme sota un Sol de justícia ens convencem: “millor venir al matí...i tant..ens aclimatem pel dia de les proves...”. Però no ens enganyem, si venim a aquesta hora és per poder tenir la tarda lliure i que les nostres sofertes parelles no ens abandonin (encara).

 

Grifeu, magnífica platja de Llançà, dissabte 17 d’agost. M’amago sota el para-sol mentre repasso el codi disciplinari de la RFEF, i després d’explicar a algú per enèsima vegada que dimarts he de tornar a Barcelona (però just després de dinar que així arribo a entrenar amb el grup) perquè dissabte a les 7 del matí has de superar unes proves físiques i teòriques; arriba la pregunta que estaves esperant: “però tot això per què és? Per pujar a 2aB?” No. “Per poder arbitrar?” Abaixes la mirada. Sí. “Però vols dir que val la pena? No t’insulten sempre? No t’han pegat mai?”. Ella, al meu costat, se’ls mira amb el posat habitual de sí-sí-és-un-friki-però-no-el-convencereu.

 

Dissabte 24 d’agost, Barberà del Vallès. He arribat a les pistes a les 7 del matí. Velocitat (6x40m en menys de 5’80 segons), resistència (13 voltes a la pista, 150m-30”, 50m-30”), agilitat (millor ni us l’explico). Ara anem al CAR. Examen de reglament, de reglament federatiu, d’actes, de jugades en vídeo, d’anglès.

 

Dinar, xerrada tècnica de 4 hores i per fi, per fi, passades les 7 de la tarda sóc lliure. Qui vol que arribi l’estiu? Ja era hora que comencés la temporada.









GolCat © copyright 2017  
Desenvolupat per QuintaLinea