Tendons d'Aquil·les afectats per una tendinopatia aquíl·lea

Ara que ja sabem quines són les característiques generals de les tendinopaties, veurem les particularitats d'aquestes patologies en el tendó que se'n veu més afectat: el d'Aquil·les, o tendó calcani.

El tendó d'Aquil·les és capaç de suportar fins a 17 vegades el pes corporal, mentre que durant la carrera està sotmès a una càrrega equivalent a entre 6 i 8 vegades el pes del nostre cos. Per això no és d'extranyar que la majoria de les lesions no es produeixin per un excés de tracció i que, en canvi, les fortes càrregues repetides (microtraumatismes de repetició) si que les provoquin.

FACTORS DE RISC:

La taula següent resumeix els factors intrínsecs i extrínsecs associats a lesions per sobreús del tendó d'Aquil·les:

SIMPTOMATOLOGIA:

Com ja hem explicat en anteriors articles, hi ha diferents lesions que afecten a l'estructura del tendó i, com és lògic,  la simptomatologia variarà segons quina sigui aquesta lesió. El “segell” clínic de la tendinitis el forma la inflamació, el dolor i el deteriorament del rendiment. I es manifesta en forma de tumefacció dolorosa palpable subcutàneament.

El dolor en el tendó d'Aquil·les i la seva implicació funcional es classifiquen en 3 estadis tal com ho estableixen Balenzina et al. pel tendó rotulià. L'escala del Victorian Institute Sport Assessment pel tendó d'aquil·les (VISA-A) permet una classificació clínica basada en la severitat simptomàtica, la capacitat funcional i la capacitat esportiva.

Aquestes dues escales estan validades per la comunitat científica. Si la tendinitis amaga una tendinosi, la simptomatologia apareix de forma insidiosa degut  a un dels microtraumatismes de repetició causants de la progressiva degeneració del tendó i que, en aquest cas, produeix un estímul dolorós. Darrere la inflamació trobarem un trencament de fibres de col·lagen que provoca un hematoma intratendinós que pot arribar a fibrosar-se o, fins i tot, calcificar-se.

La ruptura parcial es presenta de forma brusca i la seva simptomatologia és molt semblant a la tendinitis. Degut a això, normalment l'exploració clínica pot ser insuficient i precisar una prova ecogràfica per confirmar-ne el diagnòstic.

D'altra banda, la ruptura total també és presenta de forma brusca, però en aquest cas degut a l'aplicació d'una força tensional provocada per una contracció muscular vigorosa o bé per un traumatisme directe. El pacient relata la sensació d'haver notat una “pedrada”, generalment a l'inici d'una carrera, detenció brusca o salt.

Apareix dolor important acompanyat d'impotència funcional que pot fer visible el signe de la destralada: el pacient pot realitzar la flexió plantar activa, però la maniobra de Thompson posa de manifest l'absència de flexió plantar passiva.

Pel que fa a la paratendinitis la simptomatologia sol acompanyar-se de crepitacions. Aquesta lesion sol produir-se pel sobre ús o pel fregament del calçat. Apareix dolor en la regió per on passa el tendó que augmenta amb els moviments forçats.

En aquests casos, si no s'estableix un tractament adequat la lesió pot cronificar-se donant lloc a adherències que limiten el moviment del tendó dins la seva beina i que s'han d'alliberar quirúrgicament. 

Aquest article forma part d'una sèrie sobre les patologies tendinoses. La segona part es publicarà el dijous dia 11 d'Abril.

Eduard Sogues Mas és fisioterapeuta graduat i és el cap del servei de fisioteràpia del centre de rehabilitació SPAL. És membre també de l'equip de fisioterapeutes del programa de salut d'Special Olympics Espanya i a més és el fisioterapeuta del primer equip del CE Premià de Mar des de fa dues temporades. El club milita al grup 2 de la Segona Catalana. La meva passió pel futbol ha fet que m'encaminés per aquí. Col·laborador, ara, de www.golcat.com