No existeixen dues maneres de fer iguals, ni un únic mètode que ens garanteixi l'èxit immediat. Si es comet l'error d'imitar sistemàticament la fórmula que li funciona a un altre company, segurament acabarem no obtenint els resultats esperats i molt tocats moralment, sentint que som els únics culpables d'aquest fracàs.

En línies generals són dos els models d'entrenador més comuns. L'entrenador intervencionista, conegut popularment com "Radio-míster" perquè radia els partits i està molt damunt dels jugadors; i l’entrenador orientador tàctic, no tan vistós, més aviat "estàtua", que dóna més llibertat als seus pupils perquè desenvolupin i decideixin durant el partit.

Cadascun ha de trobar el seu lloc i fer el que creu que ha de fer, segons el seu estil, però coneixent i reconeixent que hi ha altres maneres de fer les coses.

Un entrenador, igual que un docent, ha de fer el que realment sent que és correcte i no ha de trair mai els seus principis. La relació alumne/mestre i entrenador/jugador ha de funcionar. S'ha d'aconseguir un ambient en el qual tots se sentin a gust treballant pels objectius marcats a l'inici del curs o temporada.

El futbol professional ens condiciona. Els mitjans de comunicació prefereixen als entrenadors intervencionistes perquè donen més joc, gesticulen, parlen a crits, teatralitzen…. Els entrenadors orientadors no tenen tanta cobertura, tenen una imatge més serena i pausada.

L'orientador tendeix a afavorir més als jugadors individualistes, rebels, que necessiten llibertat de moviments i d'acció. L'intervencionista s'inclina més per la qualitat, jugadors disciplinats encara que mancats en l'àmbit tàctic.

Tret que tinguem la capacitat de decidir el perfil de futbolistes que tindrà la nostra plantilla, l'equilibri és la clau. No existeixen fórmules màgiques, encara que un factor determinant per aconseguir l'èxit resideix en l'equilibri entre el nostre mètode, la nostra personalitat i al planter que hem d'entrenar.

El mètode va amb el tècnic i evoluciona amb el pas dels anys i amb les experiències viscudes. Siguem nosaltres mateixos! Encara que les circumstàncies externes ens ho posin difícil i, de vegades, puguem actuar en contra de les nostres idees i desconcertar als jugadors fent que perdin la fe en qui els guia.

www.futboldinamico.com