Prohibit prohibir. El futbol de carrer, cada cop més invisible // MEMORIAS DE BUDAPEST

La formació i valors que pot oferir un club a un nen són molt beneficioses pel seu desenvolupament encara que s'ha d'estar a la guait per fer una bona elecció i que aquest somni no es transformi en malson.

Les coses han canviat molt. Fa un parell de dècades, les oportunitats per practicar el futbol amb els amics a les places de les ciutats eren molt majors. Recordeu aquells interminables partits a la sortida del col·legi on jaquetes o motxilles feien d'improvisades porteries? Ara proliferen els cartells de "Prohibit jugar al futbol" que són els millors aliats del sedentarisme i de les videoconsoles.

A tot això hem de sumar la implantació de la jornada intensiva a Secundària i la dilatació dels horaris laborals dels pares. A la pre-adolescència, apuntar als nostres fills a un club de futbol constitueix una taula de salvació per amenitzar les seves llargues tardes i professionalitzar amb monitors la seva activitat esportiva.

A cada grup de jugadors hi ha nens d'orígens socioculturals i econòmics diferents i cada entrenador ha de saber bregar amb això. La família estableix unes normes i valors però en entrar en un club de futbol ha d'estar preparada perquè, en ocasions, siguin qüestionats.

Família i club haurien d'anar de la mà. Per això, establir un diàleg i reflexió conjunta per incorporar els aspectes positius d'ambdues metodologies seria la mesura més encertada.

El futbol té una doble vessant; d'una banda motiva als alumnes que van malament als estudis o que tenen problemes conductuals al mateix temps que els proporciona un grup d'amics que treballa per un interès comú. D'altra banda, en funció de les sinergies que s'estableixen dins la plantilla, els conflictes amb els companys o amb l'entrenador poden alterar la nostra vida familiar i provocar discussions a casa.

Com si fossin col·legis privats, alguns clubs valoren als jugadors per diferents criteris als futbolístics, realitzant entrevistes familiars o simplement augmentant les quotes mensuals per seleccionar als seus jugadors evitant l'accés de nens de famílies desestructurades o amb problemes econòmics.

El desconcert social en el qual vivim provoca que el futbol hagi hagut d'assumir moltes més responsabilitats. Agreujat per l'escassetat de les subvencions que ha obligat als clubs a redissenyar la seva estratègia de negoci.

Amb les condicions idònies i sota la supervisió dels professionals adequats, el futbol pot ser l'agent social que col·labori amb les famílies i ajudi a canviar els hàbits dels nostres nens i adolescents. De totes maneres, encara queda un llarg camí perquè puguem dir... Salvats pel futbol!

És un article de @futboldinamico