'Obsequi' del Grup Tarradellas a l'Espanyol // PAULO CARVALHO

HISTÒRICS DEL FUTBOL GIRONÍ

PALAMOS

FIGUERES

GIRONA

PERALADA

LLAGOSTERA

OLOT

PALAFRUGELL

VILOBI

BLANES

BANYOLES

Aquest cap de setmana hem viscut una gesta sense precedents en el món del futbol. La UE Llagostera, que a finals dels 90 militava a la última categoria del futbol català,  serà la temporada vinent de plata, després de l’històric ascens a Lliga Adelante (Segona A) al vèncer al Nàstic de Tarragona. D’aquesta manera, la temporada vinent hi haurà dos clubs gironins a Segona A, el Llagostera i el Girona.

El futbol gironí viu una gran època, que ens fa recordar els finals del 80 i inicis dels 90 on Palamós i Figueres van coincidir durant quatre temporades i viurien grans derbis de la província.

El futbol sempre és cíclic. Però a la província de Girona sempre ha sigut més pronunciat. Mentre uns clubs estaven a l’elit, altres estaven enfonsats. Passats uns anys, la truita es girava i passava al revés.

Anem a repassar la trajectòria dels equips Gironins en els últims vint-i-cinc anys, i veurem alguns fets curiosos. Com es pot explicar que uns equips de cop puguin varies vegades seguides i després baixin? Els diners s'han anat passejant per la geografia gironina provocant ascensions meteòriques i després davallades fortes. Es pot parlar clarament d’historials d’autèntiques muntanyes russes, pujant i baixant. Massa turbulències, projectes poc consolidats.

Evolució del panorama futbolístic a la província de Girona:

1989

Segona A                            Palamós i Figueres

Segona B                            Girona

Tercera                                Olot, Cristinenc, Banyoles, Blanes, Lloret

Preferent i Regionals             Palafrugell, Vilobí, Guíxols, Cassà, Llagostera, Peralada

2014

Segona A                            Girona i Llagostera

Segona B                            Olot

Tercera                                Palamós, Figueres, Peralada

1ª Catalana                          Lloret, Banyoles

2ª y 3ª Catalana                   Blanes, Palafrugell, Vilobí, Guíxols, Cassà

Waldo Ramos, entrenador del millor Palamós de la historia // ARXIU JOSÉ SAG

Palamós CF

Al 1982 l'equip estava a Primera Regional. De la mà de Waldo Ramos com entrenador i de l'empresari Emili Caballero el club degà del futbol català (fundat al 1898) va encadenar tres ascensos consecutius i es va presentar a Segona A. Temporada 1986/87 segon a Preferent i ascens. Temporada 1987/88 campió a Tercera i ascens. Era la primera vegada que jugava a la divisió de bronze. Temporada 1988/89 campió a Segona B i també ascens. Increïble.

A més a més començaria la campanya 1989/90 a Segona A de forma immillorable. Estaria entre els primers classificats durant tota la primera volta, per acabar vuitè en la seva primera temporada a la categoria de plata. L'artífex del gran moment palamosí Waldo Ramos donaria el salt al Màlaga.

Sis temporades jugaria a Segona A, fins que la 94/95 va descendir i a causa dels impagaments als jugadors, baixaria a Tercera. El president Emili Caballero marxaria al 1992. A partir d´aquí molts anys a tercera, l´arribada de Dimitri Piterman a l´any 2001, un descens a Primera catalana, d'un club que cada any li costa més quadrar els números.

Jordi Condom, Francesc Guitart, Cándido Viana, Xavi Horcajada, Eduardo Vílchez, Álex Fernández destacarien. Altres ex primeres, amb un rendiment dubtós, però aconseguirien una bona retirada a la vora de la bella costa palamosina. Aquest fet evidentment va tenir molt a veure amb la davallada econòmica que acabaria amb el club molt endeutat.

UE Figueres

Ja vam repassar bona part de la trajectòria al capítol “Un Figueres de Primera”. El club empordanès va passar en cinc anys de Tercera a Segona A (1982-87). I no va pujar a Primera divisió per ben poc, ja que va jugar promoció d'ascens la 91/92, perdent amb el Cadis.

Jorge D’Alessandro era el míster de l’any de la promoció. A l'any següent l’equip es desmantellaria i baixaria a Segona B. Catorze temporades seguides al desert de la Segona B. La temporada 2001/02 arribarien a la històrica semifinal de Copa del Rei davant el Depor. Els principals inversors i sponsors es van anar retirant (Gourmet, GAES) i el club poc a poc va quedar abandonat, econòmicament parlant.

L’empresari Enric Flix arribava com a salvador la temporada 2006/07, però res més lluny de la realitat. En un any aprofitava que era el màxim accionista i traslladava la seu del cub a Castelldefels. La Unió tornaria a començar a l’antiga Tercera regional. Després de cinc ascensos consecutius juga ara a Tercera divisió.

El gol de Migue contra el Ceuta va donar l'ascens a Segona A als gironins // ARXIU JOSÉ SAG

Girona FC

Club amb molta història a Tercera, que havia jugat, però, entre 1934 i 1959 a Segona A. La temporada 82/83 va caure a Preferent. En un any va ascendir a Tercera. I la temporada 89/90 estava a Segona B. Tot i així no es consolidaria i sis temporades després tornava a Tercera (95/96). La 97/98 i la 98/99 va a arribar a estar a Primera Catalana!

Quatre anys més a tercera per fer un mega equipàs la 2002/03 i pujar de carrer. Chechu Flores, Matamala, Melero, Ricky, Vinuesa i el sabadellenc Javi García. En dos anys però tornava a caure a Tercera, on s’hi va estar 2 anys. Pujarien de la mà de Salamero amb un gran equip (2006/07). Aquella base, li serviria per l’ascens històric a Segona A la temporada següent (2007/08). Rafa Ponzo, José Martínez, Albert Serra, Chechu, Dorca, Micky Albert, Xumetra, Jordi Dot … viurien els dos ascensos consecutius.

Tot i així seria una temporada molt difícil en l’àmbit econòmic. L’equip es va veure a dalt des del principi, però els jugadors portaven mesos sense cobrar. Miraculosament van fer una conjura de “tot o res” i van anar a per l’ascens, que semblava que era la única possibilitat de cobrar les nòmines endarrerides. I els hi va sortir bé.

Després de quaranta nou anys, pujarien amb l’històric gol de Migue. Aquesta temporada començarà la seva setena seguida a la categoria de plata. Una històrica promoció d’ascens a primera de la mà del míster Rubi, i tres temporades pràcticament salvant matx balls per no baixar.

UE Olot

Club acostumat a jugar a Tercera durant molts anys, va caure al pou de la Regional a la dècada dels 2000. Als anys 90 es va anar aguantant entre Primera Catalana i l’extinta Regional Preferent. A l’any 2005/06 va caure a Primera Regional, on es va estar quatre temporades. Des de la 2008/09 va encadenar tres ascensos consecutius fins a arribar a Tercera divisió.

L’arribada del president Joan Agustí, encapçalant un fort grup empresarial (Manxa) seria l’artífex d’aquests ascensos. A més a més, va fer grans fitxatges per jugar a Primera Regional i Preferent. Jugadors amb gran bagatge a Tercera i fins i tot a Segona B. Alguns d’ells jugarien amb l’Olot a Primera Regional.

Pere Armengol, Xavi Berga, Jordi Freixa, Abel Solé, Roger Vidal, Toti Terradellas, Carles Vilaplana, Robert… Nitus Santos va ser l’entrenador dels tres ascensos. Dos anys a Tercera van ser suficients per viure un altre nou ascens, aquest cop, històric a Segona B.

El projecte és molt ambiciós i l’objectiu es pujar a Segona A.

CD Blanes

El cas del Blanes es dels més paradigmàtics. L’equip que havia jugat a Tercera en els 80 i fins la 93/94, havia caigut fins a Primera Regional. A aquesta categoria s’hi estaria set anys, fins que el Grup immobiliari Tarradellas entraria amb força al club de la mà de Sebastián Javier (que també havia entrat al RCD Espanyol), amb l’objectiu de fer del Blanes un gran del futbol. Va ser un dels casos més clars del futbol català de creixement de club de la mà del creixement immobiliari i l’especulació del totxo.

En tres anys, tres ascensos (2003-06), i es plantava a Tercera divisió amb ganes de continuar creixent. A categoria preferent va firmar jugadors amb condicions econòmiques astronòmiques. Es coneix el cas de Javi García que rebutjaria oferta del CE Sabadell (Segona B) per jugar a Preferent.

Robert Subirón, Carmelo Alejo, David Monti, Motoso, Joan Tarruella, Patri Rodríguez, Dani Sarabia, Paco Carballo, Edu Urdiales, Albert Guerrero… tots amb passat de Tercera divisió i molts firmarien encara estant a Primera Regional. Tots els ascensos del inefable míster Xavi Lozano.

A Tercera aguantarien quatre anys. Però ja seria patint. L’arribada de la crisi immobiliària va deixar el club com un solar i va patir tres descensos. Aquest any han competit a Tercera catalana i lluitant per no baixar. Fins i tot el terreny de joc continuava sent de gespa artificial tipus moqueta.

Edile, al centre de la imatge, va marcar l'últim gol que va certificar l'ascens dels garrotxins // ARXIU JOSÉ SAG

Peralada CF

Un club típic de Segona Regional que als anys 1996-98 va aconseguir un doble ascens per situar-se a la Primera Catalana. Quatre anys després, pujava a Tercera, on s´estaria cinc temporades. En alguna d'elles seria un equip molt rocós (2004/05 seria cinquè).

Joan Padern, Pere Armengol, José Martínez, Oronoz, Diego Romero, Toti terradellas, Mourad, Uri Santos, Arnau Sala… serien jugadors destacats. Raúl Agnés seria l’entrenador durant tres temporades.

Després baixarien i s’han estat set temporades a Primera Catalana. Aquest any de la mà de Nacho Castro han tornat a Tercera.

En resum, el futbol gironí, fidel exponent de grans jugadors del futbol català i espanyol, ha destacat per projectes a curt termini i sempre lligats a empresaris amb molt potencial econòmic.

El futbol però, ha demostrat que són necessaris més projectes de llarga durada, ben treballats, amb paciència, amb gent professional del futbol, gent de la casa que estima els clubs,  amb ganes de crear i potenciar una massa social i que s’ha de treballar molt la cantera.

Perquè de mecenes que arriben amb la cartera plena, queden ben pocs.

Un article de @trayectfutbol