A la imatge, Amantini i Owono a Badalona, i també Julio i Gerard a Premià, on encara segueixen jugant // ARXIU JOSÉ SAG

Aquesta temporada hem viscut l’ascens històric del filial del CE Sabadell a Tercera. També hem viscut l’ascens a Primera Catalana del Lleida B. I el Girona B també ha fet un bon paper a aquesta mateixa categoria.

Però la història dels filials dels clubs catalans (traient Barcelona i Espanyol) no sempre ha estat així. Alguns filials van començar de zero, altres comprarien places o tenien un bon filial producte de fusions amb altres clubs. Altres provarien el camí de la filiació.

Hi ha hagut casos d'equips artificials amb gent veterana, altres d'equips que pujaven, baixaven i desapareixien, també compra de places… La realitat és que molt pocs clubs catalans han pogut consolidar un filial durant anys. Anem a repassar el paper dels filials en les últimes dues dècades. Parlarem de Sabadell B, Gramenet B, Badalona B i FE Figueres.

CE Sabadell B

El filial arlequinat havia existit des de sempre. A finals dels 80 i principis dels 90 va treure una gran fornada i va pujar de Segona Regional a Preferent en dos anys. A Preferent aprofitaria els ascensos massius per pujar a la nova categoria creada Primera Catalana.

A Primera catalana va estar dos anys i pujaria a Tercera. En aquesta categoria no va arribar a jugar perquè el primer equip havia baixat també a Tercera. Va ser l'any 1993, l'any del doble descens administratiu (de Segona A a Tercera). De fet, la pedrera de l'ascens va salvar al club arlequinat. Arruïnats per tot arreu, aprofitaria la base dels jugadors de l'amateur per pujar de seguida a Segona B (1993/94).

D'aquell potent amateur podem destacar Titi, el mític Piti Belmonte, José Luis Garzón i Manel Martínez. Aquests dos últims van arribar a Primera divisió. L'entrenador de l'ascens va ser Antonio Jaurrieta, històric mister del conjunt arlequinat. També jugarien en aquella etapa el porter Jordi González, Pedro Mengual, Manolo García, Manolo Sánchez, Joaquín Peñalver… També va entrenar Julià Garcia, actual mister del Rubí.

Amb l'absorció de tot l'equip de l´ascens, el nou amateur confeccionaria una plantilla molt fluixa i baixaria dos anys seguits (la 95/96 estava a 1ª Regional i la 98/99 estava a 2ª Regional). El 2002 es decideix desmantellar el filial. El 2006 compra la plaça del Can Llong i en cinc temporades ha assolit tres ascensos, passant de Tercera Catalana a Tercera Divisió.

Aquesta vegada, per fi, el filial arlequinat jugarà a la categoria de bronze.

La Grama B. Deixant de banda Barça i Espanyol, el filial amb més recorregut al futbol català // FERRAN QUEVEDO

Gramenet B

Després de Barça i Espanyol segurament és el filial més sòlid que hi ha hagut al futbol català. L'any 1995 després de la fusió entre Gramenet, Obreros i Milán, es crea un filial colomenc en una bona categoria com és la Primera Catalana (el Milán havia acabat la 94/95 sisè).

Estaria sis anys seguits a Primera Catalana fins que la 2000/01 amb un gran equip viuria un històric ascens a Tercera divisió. S'ha de dir que en aquells anys el futbol base de la Grama era dels més destacats de Catalunya, amb les millors categories esportives i amb un filial que recollia els millors exponents d´aquella feina a vegades sorda que és la del futbol de pedrera. També arribaven a la Grama B joves talents prometedors, ja amateurs, d'arreu de Catalunya.

A la temporada de l'ascens amb Julià Garcia com a entrenador, destacarien Francisco López (17 gols), el gironí David Costa, Dani Guerrero, Daniel Valero Peque, Kiko Rimblas, Romario Monge, David Valle… A Tercera també jugarien Dimas Delgado, Ismael Ágreda, Antoñito Galisteo, el porter Iván Gómez, Siscu Obón, Jordi Arguisuelas, Javi Jarabo, Ismael Moyano, Jorge Rojas, Víctor Rúa… Una gran Gramenet B. Cal destacar la irrupció d'Aarón Bueno, que arribava del Mercantil i que en 21 partits marcaria 14 gols, pujant ràpid al primer equip.

L'equip aguantaria tres temporades a Tercera. Baixaria la 2003/04. Al 2007/08 va caure a Preferent, però la collita de la pedrera va tornar a donar resultats i pujaria de seguida. Ascens a primera catalana la 2008/09 amb grans jugadors com Álex Cañadilla, Dani Medina, Joaquín García, Ramón Montilla, Dani Ortega, Toni Rodríguez, Javi Santolaya i la tripleta Quim Araujo, Carlitos Martínez i Eloy Gila. Paraules majors. Jugant a cavall guanyador.

Posteriorment també jugarien Óscar Muñoz, Ferràn Vila, Alabau, Batanero, Juste, Roger Martínez, Santos… Les últimes temporades s'han caracteritzat per un filial clarament afectat pels problemes del primer equip i l'entitat. Fent virgueries, estaria quatre temporades més a Primera Catalana, fins que l'any passat va baixar a Segona i aquest mateix any ha baixat a Tercera.

Malauradament, el futur és molt incert, d'un filial que va donar tardes de glòria.

Temporada 1992-1993; temporada negra pels arlequinats // MANUEL GORLAT

Badalona B

El filial escapulat va arrencar amb molta força. L'estiu de 2002 arriba la fusió del futbol a la ciutat. El FC Badalona de tota la vida es fusiona amb l'UE Badaloní, que en els últims anys li havia pres el protagonisme a l'equip que portava el nom de la localitat. De fet, l'últim any abans de la fusió Badaloní estava a Tercera i Badalona a Preferent (encara que aquella temporada pujava a primera Catalana). Fermín Casquete, que havia pujat al Badaloní com a entrenador des de regionals a Tercera, es presentava com a president a les eleccions del Badalona. Les va guanyar i va apostar per la fusió.

El resultat va ser un equip a Tercera molt potent, i un no menys potent filial, el Badalona B, a Primera Catalana. El projecte era molt ambiciós. A mig termini s'esperava que el consistori local construís un nou estadi, amb lo qual ni primer ni segon tindrien sostre.

El filial estaria a Primera Catalana sis temporades. Compaginaria temporades amb bones classificacions (setè a 2004/05) amb altres salvant match balls. Van haver-hi moments que el club no s'ho va pensar per reforçar el filial amb jugadors veterans molt contrastats, fugint de la idea d'un filial jove i de pedrera.

Pel filial passarien grans jugadors com el porter Cañadas, Carlos Mellado, Carlos Siles, Litus, Nefta, Pujante, Remo Forzinetti, Tito Caballero, David Suárez, Héctor Moreno, Miguel Hernández, Sergi Díaz, Valentín, Albert Cantó, Nacho Garzón, Julien Hornuss, Ramón Giró, Sergio Alburquerque, Xavili, Albert Jaén, Ricard Ferrer, Xavi Garcia…

Els noms més mítics que passarien pel filial badaloní són Dani Martí, Marc Sellarés, Sergio Cirio, Amantini, Carlitos Martínez (actualment a Olot, era la seva primera temporada d'amateur), Alberto Owono, Cebrià Queralt, David López (Olot), Isaías Sánchez (va debutar a Primera amb Espanyol), Quim Araujo i Marc Masip.

De consagrats que reforçarien l'equip podem parlar de Micky Corominas, Toni Lobo, Rafa Vílchez, Suriñach, el gran Marcial Serrano (30), Chava Jiménez (28), Jonathan Risueño (25). I entrenadors com Cándido Viana, Jordi Canals, Fernández, Giraldi, Joan Riera o Àngel Alcolea. La temporada 2007/08 l'equip acaba quart, a una posició de pujar a Tercera, de la mà d´Alcolea.

Julià Garcia, protagonista del creixement de dos filials, Sabadell i Gramenet // ÀNGEL GARRETA

El començament de les obres de l'estadi continuava sent una incògnita (de fet al 2014 encara no han començat). El primer equip havia sigut campió de Segona B a la 2005/06 i volia continuar lluitant per pujar a Segona A. El club es planteja una decisió dràstica: apostar per fer una super plantilla del primer equip per pujar. Llavors el pressupost del filial no es podria assumir i s'hauria de fer-lo desaparèixer.

I es va prendre aquesta decisió, i el filial sis anys després de la seva creació, moria, pràcticament en ple èxit. El cost del filial anual era d'uns 300 mil euros, diners que segons es va comentar a la premsa de la època el club va mal invertir en firmar a 2 o 3 fitxatges. La realitat és que el primer equip continua a Segona B, amb una economia cada any més austera, i sense filial.

FE Figueres

El filial del Figueres estava la 96/97 a Tercera regional. En quatre anys estava a Preferent (2000/01). La 2001/02 queda campió de Preferent i encadena un nou ascens, aquesta vegada a Primera Catalana. En aquell equip jugava Damià Abella, jugador de Barcelona, Betis i Osasuna. La 2002/03 a Primera Catalana queda tercer i viu un ascens històric a Tercera divisió. Marcel·lí Cotó va ser el mister dels cinc ascensos de la Fundació.

A Tercera s'hi estaria tres temporades i baixaria de nou la 2005/06.  A Primera Catalana dura dos anys i desapareix la 2007/08, al traslladar-se el primer equip a Castelldefels amb Enric Flix, i haver de començar el primer equip empordanès a Tercera Regional. La Unió passaria de tenir un equip a Segona B i un altre a Tercera a desaparèixer i començar de zero.

Jugadors destacats serien els porters Santi Buendía, Planagumà i Edu Carrera, Cristian Mora, Palomeras, Pujolar, Robert, Álex Almansa, Lluís Arimany, Ivi, Jordi Roca, Marquitos, Jesús Vallejo, Alfred Zardoya, Toni Montero, Nacho del Moral, Ricard Ferrer, Raúl Troyano, Marc Arias, Borja, Pau Gusó o Carlos Santiago.

Els noms més mítics que passarien pel filial figuerenc serien David Costa, Jaume Durán, Roger Vidal, Enric Socías, Alan Baró, Óscar Almendros, Pep Arau, l'andorrà Marc Pujol, Óscar Ramírez, Baby, Eric Martínez i Marc Vallhonesta. És especial el cas de Jordi Xumetra, que va acabar de juvenil amb el Barça i passaria d'amateur a la Fundació, i d'aquí a Girona fins a Primera divisió.

En resum, hem vist els tres casos dels filials que millor han rendit els últims anys. La idea de tenir un filial en bona categoria i amb bons jugadors que surtin de les pedreres sempre li ha agradat a tots els aficionats. En tot cas, la realitat demostra que un filial no és gratis i sense un bon pressupost és impossible assumir-lo en unes condicions òptimes.

Un article de @trayectfutbol