Municipal del CE Premià de Mar. L'origen de tot

2 de Novembre de 2012. El dia és simbòlic, però és EL dia. El dia en el que va culminar una feina de molts mesos, llargs. De nits amb menys hores de son. D’anades i vingudes, plens d’il·lusió; d’aquella il·lusió per la novetat, de fer alguna cosa nova que et motivés a tirar endavant. Per primer cop en dos anys explicaré en públic, amb tot luxe de detalls, el què, el com i sobretot el per què del naixement de GolCat.

GolCat neix al vestidor del CE Premià de Mar. Dos futbolistes de Primera Catalana es dutxen després d’un entrenament a les ordres de Juan Carlos Torres; un entrenament del mes de Març, fred, ple d’humitat. Mentre m’ensabonava, l’Adolfo Merino em diu (cito textualment): “Oye Lalo [és així com em coneix molta gent, sobretot al món del futbol], ¿cómo verías el crear un nuevo medio de comunicación?

Val a dir que em va agafar en claríssim fora de joc. La meva resposta va ser molt escèptica. “Mucho tiempo. Eso necesita muchas horas, tío”. Passaven els dies. Jo, sincerament, vaig defugir el tema. Durant dies. Setmanes potser. Evitava l’Adolfo. Fins a límits ridículs: dins de l’entrenament, quan sortíem d’un partit evitava sortir a la vegada que ell i un llarg etcètera d’excuses barates.

La temporada esportiva, tot s’ha de dir, no ajudava. Vam baixar de Primera Catalana. Un club que, feia no massa, havia arribat a competir a Segona B. I que l’any anterior havia baixat de Tercera divisió. Un drama, esportivament parlant.

Però l’Adolfo va insistir. “Yo lo veo”. I jo, finalment, ho vaig veure més per la seva fe que per la meva. I ens vam començar a moure. Hi ha dos moments, abans del 2 de Novembre, que sempre recordaré. La primera és la reunió amb l’Àxel Aguilar a Premià de Mar. Ell era menys escèptic. Li agradava la idea de tornar a veure una web així després de crear Regional Preferent.

Els camins es van tornar a creuar. L’Àxel és amic del Juan Carlos Torres, i en l’època en la que el Premià de Dalt era un habitual de la Regional Preferent, ens va acompanyar, a servidor i Adolfo, per tots aquells camps de l’extinta Regional Preferent. Camins que convergeixen. Coses de la vida.

L’Àxel va ser una part clau, vital de GolCat en els seus inicis. Pocs cops se li ha reconegut. Entono el mea culpa. Moltes hores de feina de la que no es veu, però imprescindible en un mitjà com el nostre. Una de les recomanacions de l’Àxel va ser clara: “si voleu fer-la gran heu de fitxar dos dels millors periodistes del futbol català: Roger Sánchez i Sergi Vargas”.

Dit i fet. Reunió a el Port de Masnou. El segon moment clau abans del 2 de Novembre de 2012. Dinar de pollastre a l’ast. Tant al Sergi com al Roger els hi va seduir la idea d’enganxar-se a un nou mitjà de comunicació del futbol català. Tots dos s’hi van sumar. I tots dos són bona part de l’èxit d’aquest mitjà de comunicació. Sense ells no seriem el que som, dos anys després d’aquell divendres a les 17:00 de la tarda, moment en que va començar a funcionar el web.

I fins avui. Per aquí han passat molts noms. Alguns d’il·lustres del futbol català, com l’Àngel Garreta. O l’Oriol Boix, primer cap de secció de Segona B quan GolCat només cobria Tercera i les divisions de Catalana. Si som aquí és gràcies també a la seva feina.

De noms en podem donar molts. Dones amb un potencial enorme dins del món del periodisme com la Coral Rubio o l’Andrea Gisbert; un càmera com l’Adrià Garcia, que des del primer dia va apostar per nosaltres. Amb ells, encara que sembli una vida, porto dos anys de feina i de vocació de servei. Perquè aquesta és la única intenció d’aquest mitjà de comunicació: oferir la millor informació del futbol català.

Perquè, com em va dir l’Adolfo durant l’estiu del 2012, el futbolista de les categories més modestes es vol sentir estimat i important. Perquè això demostra que, malgrat les moltes coses a millorar a tots els nivells (a nivell comunicatiu, social i federatiu), el futbol d’aquí també interessa.

Perquè jo abans entrava a diari a les edicions digitals de Marca, Sport, Mundo Deportivo o As. I ara, com encara es fa amb el diari, ja sóc dels que l’obro per la secció de Futbol Català. Jo sóc dels que, per motius obvis, entra primer a www.golcat.com abans que a www.marca.com, per posar només un exemple. I a vegades ja ni entro als webs del futbol més mediatitzat. I sintonitzo, de tornada dels partits que jugo els diumenges al migdia, Ràdio Marca. Estic segur que, dels que estan llegint ara mateix, no sóc l’únic que ho fa.

A tots ells, als que han estat o estan amb mi en aquesta aventura, als aficionats, clubs, directives, àrbitres... Gràcies per formar part d'aquesta gran família que respon al nom de GolCat. Gràcies al milió i mig d'usuaris que heu entrat, un cop o més, a www.golcat.com. Ens heu donat dos anys de vida; espero en siguin molts més. 

Gonzalo de Melo

Cofundador de www.golcat.com