Imatge extreta de Notas de Fútbol

Durant la meva carrera futbolística, més àmplia que no pas brillant, he viscut un bon grapat d'experiències. Moments de felicitat extrema i d’altres de profunda decepció. Però, més enllà del terreny de joc, a vegades passen coses que només es permeten en l’entorn dels camps de futbol. El passat diumenge em va succeir una anècdota ben curiosa. A les acaballes de la primera part, un espectador d’uns cinquanta anys em va començar a increpar. Jo vaig seguir fent la meva feina: intentant ajudar a la UD Vista Alegre a fer gol.

Com a capità de l’equip, passo bona part del partit animant i esperonant els companys. Aquest senyor insistia en escridassar: ‘Calla i juga’. Fins que, davant la meva sorpresa, vaig escoltar: “9, tant de bo et donin una puntada i et trenquin la cama” en repetides ocasions.

Estic acostumat a escoltar bestieses de tot tipus als camps de futbol arreu d’Espanya. Des d’insults racistes fins a desitjos de descens per part de l’afició rival. ‘No cal donar-hi voltes, són coses del futbol. En l’ofici del futbolista hi ha un component de paciència envers aquestes situacions’ asumim. Mai he fet cas a aquestes provocacions. L’altre dia, però, va ser diferent. Vaig intentar esbrinar quines motivacions movien aquell home per dir una barbaritat tan grossa.

Aleshores ho vaig entendre tot. Al món del futbol la mala educació està generalment acceptada. Sembla normal que durant un partit s’enrecordin de tota la teva família, t’insultin pel color de la pell o et desitgin una greu lesió. Gairebé qualsevol conducta impensable en un àmbit de convivencia social, està justificada si som al voltant d’un rectangle amb gespa i porteries.

En arribar al descans, em vaig dirigir cap aquell senyor i li vaig contestar amb molta tranquil·litat: ‘A vostè li falta molta educació. Amb la seva edat hauria de donar exemple’. I vaig marxar al vestidor tranquil, amb la seguretat de saber que el problema el tenen aquells que no respecten els altres. No ofén qui vol, sinó qui pot. 

Proposo aïllar aquests individus. Que notin que estan sols en aquesta manifestació de poc seny. Que els nens que gaudeixin del futbol vegin que aquest tipus de comportament et deixa en evidència.

Es pot animar l’equip propi amb tota la força del món, pressionar l’equip visitant, recriminar un futbolista rival per joc brut o per llençar-se ‘a la piscina’. Però tot això, els drets de l’aficionat, té un límit. Qui necessiti descarregar les seves pròpies misèries que vagi a un especialista o, simplement, es colpegi el cap contra la paret tantes vegades com siguin necessàries per eliminar aquesta energia negativa.

No podem deixar que el futbol, un esport tan meravellós, es vegi tacat per la mala educació d'uns quants.